domingo, 14 de enero de 2018




ESCRIVIM JUNTS.
El treball  m’ha donat l’oportunitat de poder veure i dur a la pràctica, tot el que hem anat parlant al llarg de l’assignatura. He tingut la sort d’haver compartit amb els infants una estona d’escriptura i haver vist tot l’entusiasme que hi tenen per aprendre.
Gràcies a la seva realització, he pogut comprovar que realment els infants necessiten activitats d’ús pràctic i funcionals per despertar  el seu interès per l’escriptura. Els infants tenien ganes d’escriure el llistat de les coses del pati, perquè era un tema molt proper i els hi implicava al cent per cent. La intervenció estava contextualitzada, això va facilitar que es poguessin dur a terme les produccions sense gaires complicacions.  
Sobretot el que he pogut observar són els beneficis que comporten les situacions compartides d’escriptura, ja que jo també vaig realitzar el meu llistat i durant l’activitat vaig tenir un paper dinamitzador i no d’observador o avaluador. El fet que participes en l’activitat, va fer que els infants no tinguessin pressa en acabar i que trobessin la suficient  confiança per preguntar i reflexionar sobre les seves produccions en aquell moment.
La proposta es va dur a terme a més d’un infant a l’hora, per tant va ser una activitat molt dinàmica i espontània, on  hi havia comunicació i interacció entre els aprenents. Encara que cada infant feia la seva llista, podien cooperar i ajudar-se sense cap problema, cosa que donava seguretat per continuar escrivint.
L'activitat va ser tot un èxit, perquè vam acabar creant un clima benestant que donava  peu a anar escrivint cadascú al seu ritme. No passava res si ens equivocàvem perquè ningú ens avaluava ni ens corregia, per això els infants van disposar d'un espai tranquil per experimentar amb l'escriptura, essencial en els inicis.
Podríem dir que sobretot el que he après amb la realització del treball és que l'escriptura és més rica si l'adult participa i si és compartida amb els altres. A més a més, oferir temps i espai on l'infant experimenti i explori sense pressió, farà que tingui més interès i seguretat per continuar. Tot això, és el que jo vaig poder viure amb els infants de cinc anys, dels quals van estar una setmana preguntant-me quan tornarien a fer una altra llista perquè els hi va agradar molt.



domingo, 22 de octubre de 2017

INTRODUCCIÓ.

PROCÉS D'APRENENTATGE DE L'ESCRIPTURA I DE LA LECTURA 



Sóc una persona competent  de l'escriptura i la llengua, en català, en castellà i una mica en anglès. Perquè puc expressar-me escrivint i comprendre textos sense dificultat, per així participar en diferents situacions comunicatives de la nostra societat.

Vaig aprendre a escriure, copiant i reproduint un model d'escriptura a partir de fitxes que la mestra ens proporcionava dia a dia. Després d'integrar aquell model , a poc a poc i de manera lliura vaig adquirir la meva manera d'escriure, totalment diferent del que m'havien mostrat.

D’altra banda, vaig aprendre a llegir seguint un llarg procés, primer de tot reconeixent  les lletres, tot seguit llegint paraules sense context a la rotllana amb tota la classe junta, d’aquí vam passar a les frases i a les lectures col·lectives en veu alta.

Personalment, crec que el que més em va ajudar a saber escriure va ser poder tenir autonomia i llibertat a l'hora de crear la meva pròpia eina d'escriptura i no la d'imitar models prefixats. Pel que fa a la lectura, em va costar tenir fluïdesa i comprensió quan fèiem lectures col·lectives perquè em sentia amb tensió i no ho gaudia. En canvi, les estones de calma a la biblioteca on podíem llegir tot allò que ens agradava, ens va permetre tenir temps per trobar els nostres propis recursos per anar desxifrant textos. 

Per mi l'ensenyament de l'escriptura és un procés llarg i personal, on és necessari l'interès propi, fruit de la motivació i temps per anar descobrint i experimentant. Per això, penso que l'idoni seria primer crear el teu propi model d'escriptura des d'una sola llengua per a després fàcilment incorporar-lo a les altres.

L'aprenentatge de l'escriptura i la lectura hauria de partir de l'interès de l'infant, de la seva curiositat per endinsar-se a explorar i a practicar lliurement fins a ser competent.
Per tant, el paper del mestre seria transmetre el plaer de la lectura, sigui llegir quan ells ho facin o explicar-los llibres. Partint sempre del text complet, no cal fer una fragmentació per lletres o paraules, podem començar aprendre des de les deduccions davant de fragments sencers. 

Seguint aquesta mateixa metodologia, en l’escriptura no dividiríem l’aprenentatge, simplement deixaríem moments autònoms per practicar sense pautes, partint de la seva experiència.




Buscar activitats que respectin els ritmes de maduració i emulació de cada infant, per tant no forçar ni anticipar-nos mai. Transmetent motius suficients perquè tinguin ganes de descobrir per ells mateixos, per avançar i crear dues vies d'expressió i d'entrada al món social.
La imagen puede contener: una o varias personas, personas sentadas e interior